No és gens fàcil trobar persones que estiguin disposades a sacrifcar el seu temps personal per dedicar-lo als altres. D’altra banda, resulta molt fàcil criticar als qui estan davant, dient que podien fer més o millor, emetent qualsevol discrepància, crítica o qüestionant, senzillament, qualsevol tema. Et donem la possibilitat de poder oferir la teva col·laboració per millorar allò que no t'agrada del nostre local, país, mon... potser, per millorar el que creiem que es podria fer millor. Estem segurs que si cadascú, en la mesura de les seves possibilitats, fa una petita aportació personal en benefici de "La Fada Ignorant", es notarà positivament en benefici del nostre local, el teu local. Et donem les gràcies per el teu temps. Toni Fernández |
||||||||
1er. Aniversari de la Fada Ignorant 17 de Gener del 2009 ![]() |
Voy a dejarme llevar esta noche, por la estúpida sensación de contar algo sensato. De creer poder explicar, lo que hemos sufrido tanto. Explicar como de pronto, un bosque de papel, teje sus raíces bajo mi tierra. Como aparecen silfos y hadas revoloteando graciosos a mi alrededor. Contándome fechorías al oído, y gritando llantos de partida al despedirse de mi cada madrugada. Como aparecen guitarras y voces, disfrazadas de gente y canciones, para hacerme temblar de emoción con cada acorde realizado, con cada melodía aprendida, con cada chiste reído. Y es que cuando marcháis, cuando nos vamos, tan solo queda tras nuestro una estela de colillas pisoteadas y sillas mal puestas. Vasos por recoger, mesas por limpiar, sueños que esta noche ya no se soñaran. Y se encienden las luces apagando lo oscuro. Y despierta de golpe el silencio que nadie hace. Se cierra la puerta y cada giro de la llave nos abofetea la cara obligándonos a reaccionar. Se acabó. Los cuadros de Samu ya no gritan. Los dibujos de Ito en blanco y negro. Las cuerdas de Patxi ya no cantan. El saxo de Gerard sin aire y la voz de Brunetti escondida. Y aunque no hay quien pare a la Aceitunita, e Iván Lira sigue intentando transformar con sus disfraces la pena que se ha colado vestida de madrugada, se han dormido los cajones y escapado las canciones de Andrés Lewin dejándola sola pero nunca triste… refiná. Sigo dejándome llevar… I jo també m’he quedat tot sol. Pensant que potser la màgia d’aquesta nit tenía truc. Que ha passat un any tan de cop, que mirant al meu voltant crec que res ha canviat. Però no es així. Ja res es el que era. Ara la Fada que m’acompanya ja vola. Ja s’escapa entre les flors del jardí de les meves pors, per obligar-me a buscar-la. Y la recerca destrueix la ignorància. Y la il·lusió de trobar-la fa créixer l’emoció d’abraçar-la. De tenir-la entre els meus braços. Continuo buscant… I la trobo. Pequeñita y delicada al final de la calle estrecha y de sentido único. Oculta entre portales de libros y comidas. Deseosa de ser descubierta por quienes han tenido el valor de llegar hasta aquí. Y como vosotros, yo también me he dejado engañar. Culpable de complicidad de la mentira, acelero la marcha para dejarme caer sobre sus alas. Dejarme llevar. Lanzarme a soñar. Ha caído la noche y vuelvo a volar. Gracias Toni por estos vuelos, por haberte contagiado del mago Jorge, y haber sabido iluminar la más oscura luna nueva. Que continuï la màgia… |
|||||||
|
||||||||
|
| ||||||||
|
La Fada Ignorant - Andorra -Drets reservats 2007 - Cafè Teatre Disco Pub Exposicions Art //Café teatro en Andorra |